En primer lloc la versió definitiva que encapçala la publicació.
Qui diu lo que vol, sent lo que no vol
Els membres de l’Agrupació d’Electors Independents per Llombai, segona força política de la població, i les tres-centes persones i entitats que van presentar al•legacions contra la pedrera de la Lloma del Barranc Aspre estem d’enhorabona.
Primer i principal, perquè el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, ha paralitzat la pedrera de la Lloma del Barranc Aspre. Això demostra que els ciutadans podem defensar els nostres drets front a empreses sense escrúpols i institucions que, valent-se de les seues majories absolutes, volen fer-nos combregar amb rodes de molí, manipulant, conculcant les normes i afavorint interessos privats a costa dels béns públics.
En segon lloc, ens ompli de satisfacció comprovar que la dreta més reaccionària del nostre poble ens assenyala com a contraris als seus interessos inconfessables. Això vol dir que l’activitat i les iniciatives que despleguem dins i fora de l’Ajuntament són efectives i els incomoden. Voldrien fer-nos callar, però no ho han aconseguit ni ho aconseguiran. Ells manipulen, insulten i desqualifiquen, perquè no tenen arguments. I els que utilitzen són repetitius, vells i caducs.
A estos senyors se’ls ha indigestat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de paralitzar la pedrera. L’actuació del Tribunal ens hauria de fer reflexionar. Per què pren una decisió d’eixa importància? Per què es decanta a favor d’un grup de ciutadans i ciutadanes normals i corrents, front als poderosos gabinets jurídics de la Generalitat, les empreses i l’Ajuntament? Algú creu que el Tribunal Superior de Justícia Valencià hauria paralitzat la pedrera, si no hi haguera motius de pes?
Però clar, acceptar la resposta lògica a esta pregunta hauria sigut tant com acceptar que no venia a compte despotricar, desqualificar, insultar ni manipular. Hauria suposat que el PP i tots aquells que han promogut la pedrera haurien de reconéixer que han fet les coses mal i per això s’ha arribat al punt que estem. Però com ja sabem que no ho faran, serem nosaltres qui expliquem alguns “detalls” que cal conéixer sobre la pedrera.
Especuladors i depredadors del medi ambient
La zona on es vol posar la macropedrera estava qualificada com a sòl forestal de protecció. Però el PP, en abril de 2005, va sol•licitar a la Conselleria de Territori i Habitatge la descatalogació de la Lloma del Barranc dels Aspres. Les Normes Subsidiàries de planejament de Llombai de 1982 impedien obrir cap pedrera en eixa zona. Però el PP impulsà la seua modificació, perquè això fóra possible. És a dir, el PP va desprotegir 842.500 metres quadrats de sòl forestal per a dedicar-los a pedrera.
La política del PP ha consistit a projectar una imatge de sensibilitat pel medi ambient que queda desmentida per les seues actuacions en la realitat. Mentre desprotegien part del terme i feien tràmits per a obrir la macropedrera de la Lloma del Barranc dels Aspres, es presentaven com un ajuntament modèlic en relació al medi ambient. I per guardar les aparences, aprovaren els paratges naturals municipals del Tello, els Cerros i la Colaita. I d’eixa manera s’omplien la boca proclamant als quatre vents que Llombai era el poble amb més paratges i metres quadrats protegits del món mundial.
Però sense Pla Especial de Protecció no hi ha protecció real. Quan fa 6 anys de la seua declaració com a paratges naturals municipals, el Pla Especial de Protecció del Tello es troba ara en exposició pública, i els Cerros encara no tenen pla de protecció. Això vol dir que la protecció queda en paper mullat. I mentrestant l’empresa concessionària de la pedrera del Barranc de Muntanya ha fet la seua, sense un control efectiu ni per part de les autoritats municipals ni de la Conselleria de Medi Ambient, institucions governades pel PP.
I en el cas de la Colaita, la seua declaració com a paratge natural municipal és un brindis al sol, perquè eixa zona ja tenia una protecció de rang superior, per formar part de la Sierra del Ave.
On està la tan cacarejada gestió modèlica del medi ambient? Quina utilitat real té col•leccionar declaracions de paratges naturals municipals, si després no s’aproven ni s’apliquen els plans especials de protecció? De quina protecció estan parlant? En fi, que el PP ha utilitzat tot açò com una cortina de fum per a amagar la seua activitat especulativa i depredadora amb els recursos mediambientals.
Un cúmul d’irregularitats
Tornant a la macropedrera de la Lloma del Barranc dels Aspres, resulta escandalós el cúmul d’irregularitats que es van cometre en el procés d’adjudicació. El 14 de maig de 2004, l’acord es va prendre en una reunió de regidors que no complia els requisits que establix la llei.L’adjudicació es va realitzar sense haver convocat prèviament un concurs públic.Áridos Llombai SL no estava inscrita en el Registre Mercantil, quan l’Ajuntament li adjudicà la pedrera.
Contra el projecte de la pedrera es presentaren tres-centes al•legacions, a pesar que l’exposició pública es va fer entre finals de juliol i principis d’agost de 2005, amb la intenció que el projecte de la pedrera passara desapercebut i dificultar així la presentació d’al•legacions. Al•legacions que el senyor Alcalde del PP no es va dignar a contestar.
Tot i que els terrenys eren i són de titularitat municipal, va ser Áridos Llombai SL qui va pagar el cost del procés per a eliminar la protecció ambiental de la Lloma del Barranc dels Aspres (842.500 m2). A canvi de què? I la culminació del desgavell va ser que l’aprovació de la desprotecció de 842.500 m2 per a l’explotació de la pedrera (DOCV 26-06-2009) es va fer sense haver complit tots els tràmits que exigia la llei. Tot això dóna idea de la connivència entre l’empresa, la Conselleria i l’Ajuntament.
Un interés interessat
És evident que als Independents per Llombai, a totes aquelles persones que presentàrem al•legacions i a les que donem suport al contenciós administratiu contra la pedrera ens interessa molt tot allò que afecta a Llombai; del contrari ens hauríem quedat a casa i ens hauríem estalviat maldecaps, temps, diners i desqualificacions. El nostre compromís amb Llombai i els llombaïns ve de lluny: si no haguérem plantat cara al Consell Metropolità de l’Horta i no haguérem mobilitzat les llombaïnes i els llombaïns contra l’abocador que volien instal•lar, ara Llombai seria el femer de València. Però això ells no ho entenen, no ho poden entendre, perquè als senyors del PP només els guia un interés, el seu particular.
Ara, ens volen vendre la pedrera com la salvació per al nostre poble. Però Llombai fa díhuit anys que té una pedrera oberta al Barranc de Muntanya (anant a Real a mà esquerra). Quants llombaïns treballen en eixa pedrera? Quins ingressos anuals li ha reportat al poble? Una quantitat ridícula: 3.000 € a l’any. Si els guanys són dubtosos, els perjuís són palpables: tala indiscriminada de pins, destrossa irreparable de la muntanya, danys en els camps pròxims a la pedrera i al camí per on passen els camions, augment perillós del trànsit pesant, etc.
I, si ho prefereixen, poden mirar al terme d’Alfarb, on fa molt de temps que hi ha pedreres en explotació, i ben grans! Quanta gent del poble treballa a la pedrera? Quina ha sigut la seua repercussió econòmica en el poble? Què té Alfarb que no tinga Llombai? Això sí, una volta per Nadal l’empresa de la pedrera va regalar un pernil a cada regidor i hi hagué un regidor que el va tornar. Aspiren els senyors del PP que els regalen pernils o prefereixen una altra classe de regals?
Per altra part, la crisi econòmica provocada per l’especulació immobiliària ha comportat la disminució de les grans obres públiques i el tancament d’un bon grapat de pedreres. De les tres empreses que formaven part d’Áridos Llombai, una va tancar fa temps i una altra podria entrar en concurs d’acreedors.
Senyors del PP, abans de despotricar, desqualificar, insultar, ni manipular, facen vostés el favor de reflexionar sobre les seues actuacions i siguen capaços de reconéixer els seus errors, no tracten els llombaïns i les llombaïnes com si fórem criatures, ni actuen amb tanta prepotència. I el seu cronista que faça el favor d’estudiar-se la partitura, perquè toca d’oït i desafina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada